Segur que molt de vosaltres recordeu que de petit caminàveu pel mig de camps de gespa, de blat o d'ordi. I segur que trobàveu flors que resaltaven molt, flors com les roselles. A mi, quan anava al poble m'agradava molt agafar-ne, em semblaven precioses. Al collir-les per portar-li a la meva mare, sempre em queia un gota de llet blanca, era de l'interior de la tija, que té un líquid lletós.
La rosella és una planta anual de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta té diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic. És una flor herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d'alçada.
La rosella creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que l'època de floració té lloc en primavera i estiu. Les flors naixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caiguda.
La rosella pot arribar a fer 90 cm d'alçada. Té una arrel prima i axonomorfa amb una tija dreta amb molts pèls curts i d'un color blanquinós. Les fulles són compostes i molt dentades i es disposen alternades. Les fulles inferiors són peciolades mentre que les superiors són sèssils i presenten peduncle (de 12 a 25 cm). També són molt piloses.
Les flors són hermafrodites, actinomorfes, dímeres i solitàries, d'uns 5-8 cm de diàmetre. Tenen una simetria bilateral. El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la florida. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d'uns 2-4 cm d'ample que estan creuats en dos verticils. Són una mica arrugats per la disposició correguda en què es troben dins de la poncella. Abans d'obrir-se la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza. Sovint tenen una taca basal de color negre. El gineceu és format per la soldadura de dos o més carpels. Té un disc estigmàtic amb 8-12 estigmes radials.
El fruit és una càpsula petita d'un color verd pàl·lid amb una base arrodonida, glabre i més o menys estriada. S'obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que conté a l'interior quan el vent sacseja la planta ja seca.
La rosella es considera una mala herba però es fàcil de combatre amb els mètodes habituals contra plagues.
Les fulles són verionoses pels animales herbívors. Les fulles verdes fresques (abans de la floració) poden cuinar-se com les espinaques i són bones, tenen un sabor característic, perden les propietats verinoses al cuinar-les, encara que tenen efectes sedants per els alcaloides que tenen, fet que el seu consum com aliment hagi vingut empitjorant en el sud d'Europa. Les llavors són inofensives i sovint s'utilizen com condiment i a la bolleria. Els pètals es fan servir per elaborar siropes i begudes no alcohóliques. La saba, els petals i les càpsules tenen rhoeadina, un alcaloide d'efecte lleugerament sedant, a diferència d'altres que tenen morfina. El consum excesiu pot causar molesties intestinals i fins i tot mal d'estòmac.
