El porc senglar, un animal agressiu

Un dia vaig anar a caminar per la montanya amb el meu pare. Pujàvem cap a collserola, quan de cop, ens van passar un grup de porcs senglars per davant. Anàven dos adults i tres cries. Va ser molt sorprenent ja que mai abans m'havia passat ni a mi ni a cap conegut meu.

El porc senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que pogui camuflarse i resguardar-se del fred i enemics i tingui aliments. Tot i això, prefereix llocs amb una vegetació alta per camuflar-se millor, i llocs on abundi l'aigua tant per beure com per revolcar-se en el fang.

El porc senglar és de mida mitjana. Mesura uns 120 centímetres i el seu pes varia depenent el sexe i l'edat. El seu pelatge és variable, de grisenc a negre, incloenti els colors rojos i marrons. El seus pèls són durs. Té un cap gros i allargat amb uns ulls molt petits. El seu coll és gruixut i les potes les té molt curtes. Témés desenvolupades les potes del davant que les del darrere, a diferència del porc domèstic, que les més desenvolupades són les posteriors.

El senglar té el sentit de la vista molt deficient, però el compensa amb el seu desenvolupat olfacte que li permet detectar aliment, com tòfones o vegetals i també animals de sota terra. També pot detectar enemics a cerca distància. La seva oïda també està molt desenvolupada podent escoltar sorolls per nosaltres imperceptibles.

Ultimament, els porc senglar estan causant un problema dins de les ciutats. Molts exemplars, tant per falta de menjar a la montanya, per manca de terres i espais per a ells, per la facilitat en obtenir el menjar... cada vegada més baixen a les ciutats. A aquestes causes també si sumen l'augment exagerat de la població de porcs senglars per la falta de depredadors. Això està provocant una gran quantitat de desperfectes de mobiliari urbà (ja que llencen contenidors, pujen als bancs, tomben papereres...) i pot provocar accidents, ja que aquests per venir fins a les ciutats accedeixen per les carreteres per on circulen vehicles.

Hi han èpoques i espais establerts on es permet caçar porc senglars. Durant aquest temps és perillòs voltar per les zones marcades amb un cartell que hi diu: Zona restringida de caça., ja que hi ha possibilitat a que et disparin quan et moguis pensant que eres un porc senglar.

L'ós bru, un animal de pelatge preciós

M'agrada molt aquest animal ja que de petita, a l'escola, un any vam ser la classe de l'ós bru. Vam escollir aquest animal perquè dins dels animals en perill d'extinció, que era la temàtica que va triar l'escola, va ser el que va sortir més votat a la meva aula.

M'enrecordo d'una sortida que vam fer durant el curs. Vam anar tot el parvulari al Zoo de Barcelona. Vam estar tot el dia voltant pel parc. Vam veure molts animals, un d'ells i en el que vam estar més estona va ser al racó on estan dos óssos bruns grans (un mascle i una femella) i una cria.

La cria era petita, i encara es movia amb dificultat. El seu pelatge de tons marrons tenien l'aspecte de ser molt suaus. Es movia fent tombs al voltant de la seva mare i ella l'acariciava i de tant en tant, es deixava xuclar els mugrons dels seus pits, per tal que la cria es pogues alimentar. Els adults també tenien un pelatge marro.

L'ós bru és un animal molt gran, pot arribar a pesar uns 700 quilograms i pot assolir els dos metres d'alçada (quan es posa en vertical). Té unes potes grosses, un cap gran i fort, amb unes orelles rodones.

L'habitat natural de l'ós bru és el bosc, on viu de manera solitària. S'alimenta de plantes que té al seu abast com tubercles i plantes suculentes. També pot menjar petits animals i cadàvers. A l'hivern, la dificultat per trobar menjar fa que passin una temporada més o menys llarga dormint, sense arribar a fer una veritable hivernació. Aleshores, s'alimenten de les reserves de greix que tenen emmagatzemades.

L'ós bru es un animal esquer i intel·ligent, amb un olfacte molt desenvolupat, que sovint els permet identificar els humans a grans distàncies i així, evitar aproximar-si.

L'os bru deixa un rastre molt comú; si mirem els arbres trobarem grans marques de les seves ungles, ja que gràcies als arbres es poden esmolar les garres. Depenent l'alçada i la mida de les marques, podrem saver la dimensió de l'exemplar. Les petjades de l'ós bru també són molt característiques i fàcils de reconèixer, ja que la seva forma plantar està acompanyada amb la dels seus cinc dits i les ungles molt marcades. Un altre rastre molt important són els seus excrements de voluminos tamany.