8 de març 2010

El romaní, un arbust que fa bona olor

De ben petita, cada any per setmana santa i a l'estiu anava al meu poble, i sempre, al caminar per la muntanya, notava l'olor del romaní, a vegades florit, d'altres més sec.

El romaní és un arbust mediterrani molt conegut pels seus usos culinaris i medicinals.

És un arbust perenne i aromàtic que pot arribar als 2 metres. L' arrel és axonomorfa amb tiges molt ramificades i llenyoses. Les fulles són lanceolades
, tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc al revers, en aquestes la divisió del marge és simple i la superfície revoluda. Són petites, (3’5 cm), se situen damunt la tija de forma oposada. Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors (3-15 flors) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal. Les flors del romer són hermanfrodites i pentàmeres, apareixen des de finals de primavera fins principis d’estiu, encara que pot estar florida tot l’any. El romaní té frutis petits, secs i tetraquenis que apareixen en el fons del calze; cada una de les quatre parts en què està dividit el fruit té una llavor.

La seva distribució geogràfica genèrica és abundant, la trobem a tot el sud d'Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica.
Pel que fa a la Península Ibèrica està distribuïda de forma general i només escasseja a alguns punts del nord i nord-oest, des de Galícia fins al País Basc. Dintre de l'àmbit catalanoparlant té una distribució general i molt comú al Principat, però rars vers els Pririneus.

El romaní el trobem des del nivell del mar fins als 3500 metres d'altitud, és molt comú en ambient d'ametllers. No tolera bé les gelades i és fàcil de localitzar en muntanyes humides i seques.


Propietats farmacològiques
- La gran majoria estan relacionades amb l’activitat de l’oli essencial. S’ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antivirial i també antioxidant.

- L’administració per via oral presenta una activitat diürètica.

- L’aplicació tòpica dels extractes alcohòlics fets amb fulles de romaní inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic.

- Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l’activitat circulatòria (sobretot a les extremitats inferiors), cicatritzant bé.

- El fum del romaní serveix com a tractament per l'asma.


Usos

- Ús medicinal

- Ús etnomedicinal i cultural
Pel tractament de les cefalees i del vertigen; per disminuir les molèsties musculars, el mal d’esquena i la circulació deficient i per les lesió cutànies. També com a estimulant del cabell i per l’eliminació de la caspa. S'utilitza per millorar la respiració durant els constipats, la grip o la sinusitis.

- Ús alimentari
El romer té grans quantitats de ferrp, calci i vitamina B6. La planta s’utilitza freqüentment a la cuina tradicional i la mediterrània, complementant gran varietat d’aliments. Les fulles del romer, tan fresques com seques, són utilitzades per aromatitzar carns (especialment la de corder), sopes i verdures, i li dona un sabor especial. Una rameta de romer fresc aromatitza olis i vinagres i així s’aconsegueix donar-li un toc diferent. A més, s’utilitzen cremes que porten romer com a principal ingredient com a acompanyants dels plats principals o postres. Tot hi això, el romer té un gust una mica salat i s’ha de cuinar amb moderació, evitant que el sabor del plat sigui molt fort.

- Altres usos
  • Per la seva forta fragància, és molt utilitzat en perfums.
  • La seva fusta serveix com a combustible i també per a fer llaüts i altres instruments.
  • El romer també el podem mesclar per fer l’aigua del bany.
  • Tradicionalment, també s’han tingut en compte les seves propietats afrodisíaques.
  • El néctar de les seves flors és excel·lent per a les abelles i dóna una mel de bona qualitat.
  • Els seus efectes antioxidants són utilitzats en la industria dels embotits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada